La sexualitat en el postpart
- Anna Pedrals
- Oct 21
- 4 min de lectura
Després de tenir un nadó, moltes dones experimenten un canvi molt gran en la seva relació amb el desig sexual, i és que el cos i la ment de la mare passen per una autèntica transformació en el postpart. Per això és completament normal que el desig desaparegui, i a més té un sentit. A nivell hormonal el cos està programat per afavorir el vincle amb el bebè i assegurar la seva supervivència. Això significa que el que busca el teu cos és que dirigeixis pràcticament per complet la teva energia i atenció a la criatura.
El cos durant l’embaràs i el part passa per una experiència molt intensa, i serà inevitable, doncs, que el postpart sigui una etapa de grans canvis i adaptacions, tant físics com emocionals.
Canvis físics
Recuperació del cos: pot haver-hi dolor a la zona vaginal, cicatrius (episiotomia, cesària), sequedat vaginal (especialment si s’està donant el pit).
Cansament: la manca de son i el desgast físic impacten directament en el desig.
Canvis hormonals: la prolactina i altres hormones poden fer que el desig disminueixi temporalment, perquè com dèiem, les hormones ens condueixen a atendre el bebè.
Canvis emocionals
Nova identitat: la maternitat i la paternitat impliquen reajustar rols i prioritats.
Autoestima: el cos ha canviat i això pot afectar l’autopercepció d’atractiu.
Relació de parella: la intimitat es veu modificada per la nova dinàmica familiar.
Tots aquests canvis fan que el desig quedi sovint en un segon pla, i és important entendre-ho sense viure-ho com un problema. I és que hi ha moment vitals en què per diferents motius no aconseguirem connectar amb el desig. Perquè el desig i les relacions impliquen energia, cosa que en molts moments no tenim (i especialment en el postpart).
Si no tinc un espai disponible per mi, com representa que hi ha d’haver espai per a què pugui aparèixer el desig?
Per tant, poca cosa podrem fer davant d’una situació tant natural. Però sí que et vull deixar algunes idees per poder viure més en calma la sexualitat en aquesta etapa i evitar allargar aquesta falta de desig.
Desmuntar algunes expectatives. Cal entendre que tenir o no tenir desig no determina la nostra sexualitat. Som éssers sexuals des de l’instant en què naixem i fins que ens morim. La sexualitat no depèn de la freqüència de les pràctiques ni de la quantitat de desig, perquè tot això és molt variable. No podem, per tant, reduir la sexualitat a les relacions sexuals compartides. Realment és un concepte molt més ampli: és autoerotisme, és connexió amb el propi cos, és contacte íntim, és afecte, plaer... Per aquest motiu és important que tant tu com la teva parella desmunteu aquestes expectatives, i entengueu que, en aquesta etapa, la teva sexualitat també està present, encara que es manifesti d’una altra manera.
Respectar el teu ritme. A poc a poc, tot s’anirà reestructurant i el desig anirà apareixent de manera progressiva, però cal recordar que no hi ha un temps correcte per tornar a tenir relacions, cada dona necessita el seu ritme i és important respectar-ho sense pressions. I aquesta part de vegades es fa complicada, perquè moltes dones arrosseguen un sentiment de culpa per no tenir desig. Aquesta culpa prové del guió social que ens diu que com a dones ens toca satisfer a les nostres parelles. Molts cops intentem complir amb aquest mandat sense respectar el nostre propi benestar físic i emocional, i això l’únic que farà és fer més lent el procés de reaparició del desig. Per això és tan necessari aprendre a identificar aquesta culpa, a escoltar-se, posar límits i alliberar-se d’aquesta exigència.
Acompanyament de la parella. La cosa es complica quan aquestes exigències no només ens les posem nosaltres mateixes, sinó que també vénen imposades per part de la parella. El desig no neix de la pressió ni de la insistència, sinó de la cura, la complicitat i la corresponsabilitat. Quan la parella està present, respecta els nostres ritmes, comparteix les tasques i ofereix un suport real, es genera un espai més segur i amorós on el desig es fa més fàcil que torni a aparèixer.
Connexió amb el propi cos. El cos, com ja s’ha comentat, ha patit molts canvis. Mira el teu cos davant d’un mirall, mira també la teva vulva, mira’t la cicatriu, acaricia-la quan ja no hi hagi dolor... reconeix-te en tots aquests canvis. I quan ho facis, poc a poc ves recuperant la relació amb el teu propi plaer, i en aquest sentit la masturbació pot ser un pas important abans de reprendre una vida sexual compartida.
Buscar noves formes d’intimitat. La sexualitat després de l’embaràs i el part, doncs, no desapareix, es transforma. I no es tracta de recuperar el que hi havia abans, sinó de donar-se permís per viure el desig i la intimitat d’una manera nova, més flexible i lliure de pressions. I serà també una oportunitat per explorar altres formes d’intimitat: petons, carícies, massatges, qualsevol contacte afectiu sense que hi hagi pressió per arribar a la penetració.
Per últim, recordar-te que si tot i això, passat un temps, la falta de desig persisteix, el dolor continua present o hi ha dificultats emocionals que bloquegen el teu plaer, pots buscar ajuda professional.
Escrit per Anna Pedrals
